JUAN CARLOS REYES ARTESÀ DELS TEATRES DE PAPER (2 bis)

Continuem, doncs, amb les magnifiques reproduccions d’aquest geni: Juan Carlos Reyes.

II. GRAND THÉÂTRE NOVEAU “OPERA”. IMAGERIE D’ÉPINAL [F] ca.1896.

4. Grand théatre nouveau. [Prosceni amb el teló de boca i personatges] Imagerie d’Épinal. Reproducció de Juan Carlos 2014.

5. Grand théatre nouveau amb  els decorats de Gare de chemin de fer i personatges.  Imagerie d’Épinal. Reproducció de Juan Carlos 2014.

5 bis. Quadre escènic de Gare de chemin de fer  amb personatges. Reproducció Juan Carlos.

6. Devanture du Grand théâtre nouveau. Original ca.1896.

7. Nº1626 Rideau d’avant-scène. Grand théâtre nouveau. Imagerie d’Épinal [F] ca.1896.

      

8. Nº1654 Gare de chemin de fer (coulisses).           9. Nº1655 Gare de chemin de fer (fond).

III.  MON THEATRE. A. MERICAND. F-París 1904.

Aquest teatre que ara mostrem és una “perla” bastant rar ja a dia d’avui d’una gran bellesa.

10. Poster del Mon Théâtre d’Albert Mericand F-París 1904-1905. Original de Juan Carlos Reyes 2013.

 

11. Prosceni Mon Théâtre d’Albert Mericand. Inegualable reproducció de Juan Carlos Reyes 2013.

 

12. Prosceni Mon Théâtre amb l’obra: L’Accordeur 1905. Original

   

13. L’Accordeur. Salón.                                             14. L’accordeur. Accessoris.

     

15. L’Accordeur. Personnages.                              16. Mon Théâtre. Revista Nº7 L’Accordeur.

 

 

 

 

 

 

 

JUAN CARLOS REYES ARTESÀ DELS TEATRES DE PAPER (2)

Continuant amb en Juan Carlos Reyes, ara dedicarem aquesta nova entrada en el blog per mostrar les reproduccions d’alguns teatres estrangers, on també queda palesa la seva singular habilitat en la reproducció d’aquestes obres.

THÉÂTRE MECANIQUE D’ÉPINAL. F-ÉPINAL 1878.

Aquest teatre que mostrem ara el podem considerar singular, ja que constitueix una “rara avis” dins de la col·lecció de teatres de la Imagerie d’Épinal, al formar part de la col·lecció de “Grandes Constructions” de la casa, que agrupa aquelles construcción diverses en un format únic de 39x49cm en cartulina.

1. Épinal Nº610 i 612 Façade Théâtre Mecanique i Vue de Constantinople. Reproducción J.C.Reyes 2014.

       

2. Épinal Nº610 Façade Théâtre Mecanique 1878.    3. Épinal Nº612 Vue de Constantinople  1878

 

 

 

 

 

 

 

JUAN CARLOS REYES ARTESÀ DELS TEATRES DE PAPER (1)

Juan Carlos Reyes, amic i un gran professional en l’art de la reproducció de teatres de paper i demés arts escèniques del món del “Toy Theatre”. Avui li volem rendir un senzill homenatge mostrant part de la seva obra perque sigui més coneguda i reconeguda arreu. D’una sensibilitat exquisida fa amb les seves mans una obra quasi perfecte, si o jutgeu vosaltres mateixos en les fotografies que venen a continuació. Gràcies Juan Carlos per poder gaudir de les teves petites obres d’art !! Que per molts anys podem disfrutar-hi totes aquelles persones que tant estimem els teatrets.

TEATRE DE SILUETES DE SEIX & BARRAL, Barcelona 1919.

Observem, en primer lloc, l’original del prosceni (1) i, a continuació, la seva acurada reproducció (2).

         

1.Teatre de siluetes original 1919.                               2. Teatre de siluetes reproducció 2013.

Podem veure les diferències substancials en quant al color d’un i altre prosceni on la llum al llarg de quasi 100 anys a fet la seva.

TEATRE GRAN LUXE VICTORIA DE CAMALEONTE, Barcelona 1918.

Al igual que l’anterior comparem-los tos dos.

      

3. Teatre Gran luxe “Victoria” original 1918.           4. Teatre Gran luxe “Victoria” reproducció 2014.

Al material emprat per la realització d’aquest eatre es guix amb la qual cosa la dificultat de reproducció augmenta sensiblement. el resultat salta a la vista.

TEATRO GUIÑOL (Titeres) de RECORTABLES BABY, Barcelona ca.1936.

Amb singular destresa Joan Carles munta una magnífica reproducció d’aquest estrany i cobejat teatre de titelles de Retallable Baby.

       

5. Nº30 Hoja nº1.TEATRO GUIÑOL  original ca.1936.     6. Nº30 TEATRO GIGNOL. Reproducció 2013.

FACHADA DE TEATRO LIT. LA ARTÍSTICA ESPAÑOLA, Barcelona ca.1936.

Un altre bell exemple de reproducció. El full per muntar aquest teatre, respon, per alguns dels seus ornaments i formes, a l’estil Art Nouveau. Al primer decorat que veiem es el de la Fabrica de Paluzie que vol reflectir la Barcelona menestral de finals del segle XIX principis de segle XX.

7. Nº6 Fachada de teatro de Lit. La Artística amb decorats de la Fabrica i personatges de Paluzie. Reproducció 2014.

7 bis. Nº6 Fachada de teatro de Lit. La Artística amb decorats del Jardín oriental i  personatges de Paluzie. Reproducció 2014.

 

     

8. El prosceni muntat. Reproducció 2014.                 9. Nº6 Fachada de Teatro...Original ca.1900.

TEATRES DE PALUZIE, Barcelona 1886-1926.

I. TEATRO NACIONAL (Teatro de títeres).

Prosceni dels anomenats “de mida quadruple” (per les dimensions del full per construir-lo, 69x85cm), bellament reproduït i muntat per Juan Carlos, amb els decorats de “Sala de castillo feudal”

10. Reproducció del full Nº1158 Decoraciones de Teatro. Fachada amb els decorats de Sala de castillo feudal i personatges de Paluzie.

10bis. Detall de l’escenografia de la foto anterior on millor es pot apreciar el delicat i magnific treball de Juan Carlos.

    

11. Nº1158 Fachada Teatro original 1886.               12. Nº1003 Sala castillo feudal original.

II. ESPECTACULAR TEATRE D’ESTIL SEGON IMPERI FRANCÈS.

Probablement, aquest sigui un dels millors proscenis dibuxat per Ferran Xumetra per a Paluzie. És espectacular en el dibuix, el detall el color i la riquesa ornamental, i a més a més és ple de moviment, en Juan Carlos n’ha fet una reproducció molt digne, acompanyant al teatre amb els decorats d’una sala (Salón), també del mateix Paluzie, idem dels personatges.

 

13. Nº996 [2]. Embocadura de Teatro amb decorats de Salón i personatges  de Paluzie, reproducció 2014.

14. Nº996 [2]. Embocadura de Teatro Lit. Hijos de Paluzie, full original 1901-1912.

    

15. Nº1040 D.T. Bastidores de Salón. Paluzie Original.  16. D.T.Nº1040 Fondo de Salón. Paluzie Original.

III. TEATRO ESPAÑOL

Teatre d’estil neoclàssic. Aquest prosceni mostra un dibuix fortament contrastat, on sovintegen el blau com a fons del conjunt del frontis, el rosa per als laterals i el gris per a la base.

17. Nº1026 [2] Embocadura de Teatro. Lit. Hijos de Paluzie, reproducció 2013.

       

18. Nº1026 [2] Embocadura de Teatro. Original.       19. Nº1027 Telón original 1901-1912.

IV. TEATRO GAYARRE

Fidel reproducció del full Nº1026 [1], és un teatre d’estil isabelí de les derreries del segle XIX. amb decorats de “Estación de Tren”.

 

20. Nº1026 [1] Decoraciones de Teatro. Fachada amb decorats de Estación de Ferrocarril i figures de Boy-Scouts de Paluzie. Reproducció 2013.

21. Nº1026 [1] Decoraciones de Teatro. Fachada. Lit. Hijos Paluzie. Original 1901-1012.

    

22. Nº517 D.T.Estación de ferrocarril. Bastidores.        23. Nº517 D.T.Estación de ferrocarril. Fondo.

V. PROSCENI LOPE-CALDERÓN-TIRSO. Nº998

Teatre d’estil neoclàssic de colors vius i contrastats magnificament reproduït per en Juan Carlos.

24. Nº998-Embocadura de Teatro amb decorats de Circo ecuestre de Paluzie . Reproducció 2014.

24bis. Detall de l’escenografia del Circo ecuestre amb els seus personatges. Sensacional reproducció de Juan Carlos del 2014.

25. Nº998-EMBOCADURA-DE-TEATRO. Lit. de Hijos de Paluzie. Barcelona full original 1901-1912.

      

26. Nº-518-Circo Bastidores.              27. Nº518-Circo Fondo.                  28. Nº872bis- Artístas del circo.

VI. PROSCENI LOPE-CALDERÓN-TIRSO. Nº1028 [2]

Teatre de format clàssic, amb els noms també de Lope, Calderón (el central, coronat per una estrella de cinc puntes) i Tirso al frontis i figures femenines als laterals, representant unes estàtues a manera de cariàtides, amb indumentària clàssica, coronades de llaurer i amb els atributs de la lira (esquerra) i la màscara (dreta), que suporten sengles làmpades de gas amb dues tulipes i quatre globus. Aquest prosceni presenta un fort contrast de colors vius i pastels, fidelment reproduït per Juan Carlos, amb un fons mari de decorat tot evocant Julius Verne, també de Paluzie.

29. Nº1028 [2] Decoraciones de Teatro. Fachada. Paluzie. Reproducció 2013.

 

30.  Nº1028 [2] Decoraciones de Teatro. Fachada. Lit de Hijos de Paluzie BCN 1901-1912.

    

31. Nº514 Fondo submarino. Bastidores.                  32. Nº514 Fondo submarino.

VII. PROSCENI LOPE-CALDERÓN-TIRSO. Nº1028 [3]

Ara podrem gaudir de dos magnifiques reproduccions d’aquest teatre amb efectes lluminics. La part central del frontis està coronada per tres imatges que imiten estàtues de pedra: una de central, asseguda, aixecant la mà dreta amb el gest de salutació, i les altres dues a cada costat, assistintla i amb una corona de llorer a les mans. Els extrems de la part superior del prosceni estan ben decorats amb flors de clara evocació modernista; hi sovinteja el blau cel, el gris ocre i el groc.

33. Nº1028 [3] Decoraciones de Teatro. Fachada amb decorats de Patio de casa BCN. Reproducció 2016.

34. Nº1028 [3] Decoraciones de Teatro. Fachada amb decorats de Patio de casa BCN. Reproducció 2014.

35. Nº1028 [3] Decoraciones de Teatro. Fachada. Paluzie BCN 1926. Original.

     

36. Nº1055 Patio de Casa. Bastidores.                            37. Nº1056 Patio de Casa. Fondo.

VIII. TEATRO MODERNO Nº1090 bis.

Aquest teatre també presentat en un full litogràfic es de ca.1920, hi predomina el color verd, fins i tot en els cortinatges que envolten la boca del prosceni, seguit del blau i el groc. El frontis està suportat per dues columnes d’estil corinti a cada costat, amb gravats d’hereus a la base. Al centre, hi ha el nom Teatro Moderno, coronat per una arpa flanquejada per les màscares de la comèdia i la tragèdia, i un ornament amb fulles de llorer. A la base del teatre s’hi disposa una orquestra de cambra formada per 27 músics, director inclòs, amb instruments de corda, vent i percussió.

38. Nº1090 bis. Embocadura de Teatro: Teatro Moderno amb el decorat “Jardin oriental” de Paluzie. Magnifica reproducció de Juan Carlos de 2013.

38. Nº1090 bis. Embocadura de Teatro: Teatro Moderno. Paluzie BCN ca.1920.

IX. PROSCENI ROVIRA Y CHIQUES, Barcelona ca.1920

Aquest prosceni que ens ocupa ara es molt rar, y l’amic Juan Carlos la reproduït perfectament.

39. Nº37 Decoraciones de Teatro, Fachada  “Teatro Español” i decorat de “Apoteosis de D. Juan Tenorio” de Paluzie. Reproducció 2014.

40. Nº37 Decoraciones de Teatro, Fachada y accesorios. Lit. Rov. y Chiqués BCN.ca.1920.

X. TEATRE DE HERNANDO. Madrid 1902.

Aquest teatre es un dels més cobejats dels teatres espanyols, no catalans, es molt rar d’aconseguir ja que la editorial Hernando va ser bombardejada durant la guerra civil y es va malmetra molt de material, aquest es el teatre gran de Hernando , ja que també en coneixem un altre de mida inferior. Una vegada més el nostre amic Juan Carlos a realitzat una magnifica tasca en aquesta reproducció.

41. Nº 13 Embocadura de teatro. Editorial Hernando E-Madrid. Reproducció 2014.

42. Nº 13 Embocadura de teatro. Editorial Hernando E-Madrid. Reproducció 2014.

43. Nº 13 Embocadura de teatro. Editorial Hernando E-Madrid 1902.

     

44- Nº15 D.T.Bastidores de Boca.                                 45. Nº19 Bastidores de calle.

 

 

 

 

 

 

 

AQUEST BELL I VELL TEATRE DE LA MEVA COL·LECCIÓ.

J.F.SCHREIBER PROSZENIUM

Aquest teatre que oferim avui, els nostres estimats seguidors, és un dels més rars de la col·lecció, si, és de fusta de la coneguda firma alemanya J.F.Schreiber d’unes dimensions considerables 69x64x67cm. i data possiblement de ca.1860.

JFS.PROSCENIUM-ca.1860

JFS. Proszenium de J.F.Schreiber amb l’obra “Auberge” possiblement de Joseph Scholz de D-Mainz. ca.1860. Amb 7 espectadors de la casa també alemanya Hummel.

LES FLORS EN ELS RETALLABLES

RECORDANT AL POETA J.MªLÓPEZ PICÓ.

“Les roses de la meva pudicía, / als camins de vellut dels meus esguards, /  on té el desig silenci de catifa, / perfumeran l’emprempta del teu pas.”                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           epinal-no753-abat-jour-pour-lampe-g-c

Nº753 ABAT-JOUR POUR LAMPE [FLORS] Imagerie d’Épinal. Pellerin & Cie. [F] 1873.

flors-olivier-pinot-no3-abat-jour-pour-lampes-fleurs-g-c-serie-des-constructions

Nº3 ABAT-JOUR POUR LAMPE [FLORS- medallons] Olivier & Pinot F.Épinal 1874.

flors-epinal-no4-abat-jour-pour-lampe-g-c

Nº4 ABAT-JOUR POUR LAMPES [FLORS] Ch.Pinot. F-Épinal.

flors_epinal_no644-fleurs-medaillons-g-c

Nº644 FLEURS (Médaillons) Abat-Jour. Imagerie d’Épinal Pellerin &Cie. [F] 1874.

flors-pinot-no7-abat-jour-pour-lampes-ch

Nº7 ABAT-JOUR POUR LAMPES. Ch.Pinot. F-Épinal, Pellerin & Cie. [F]

Ara passem a posar dos bells exemples de flors d’uns retallables antics holandesos.

haan-no109-1-hoe-men-een-bloemruiker-maakt-i-de-haan-nl-haarlem

Nº109-(1)-HOE-MEN-EEN-BLOEMRUIKER-MAAKT.-I.-de-Haan.-NL-Haarlem.

haan-no111-2-hoe-men-een-bloemruiker-maakt-i-de-haan-nl-haarlem

Nº111-(1)-HOE-MEN-EEN-BLOEMRUIKER-MAAKT.-I.-de-Haan.-NL-Haarlem.

Acabarem aquesta temàtica amb un retallable francés.

fleurs-bouquet

FLEURS. Editions H.Bouquet F-París ca.1950

 

 

 

CAMALEONTE TOTAL

ELS TEATRES DE LA EDITORIAL CAMALEONTE S.A. Barcelona 1918

Amb el nom Teatrinos Camaleonte, s’editaren dos teatres reeixits i quatre obres. Camaleonte fabricà un teatre qualificat com a Modelo de gran lujo Victoria i un altre anomenat Modelo W, més senzill, aquest segon recorda el Teatro Escenario CC del Teatro de los Niños de Seix & Barral. Les quatre obres dels Teatrinos Camaleonte són: El Doctor Fausto. (1918). Adaptación en verso de la leyenda dramática de Goethe. És la primera obra de l’Editorial Camaleonte; Almanaque Infantil. (1918). A propósito en tres cuadros original de J.M. Delgado. Peça de circumstàncies en prosa i en vers; El Rey dela creación. (1918). Fábula en dos cuadros. Original de J.M. Delgado i finalment El Zapatito de Cenicienta. (1918) Conte en quatre actes i en vers, amb tres decorats. Sembla que no s’arribà a editar.

camaleonte-modelo-gran-lujo-victoria-bcn     2-0-camaleonte-teatre-modelo-w

TEATRE Modelo gran lujo Victoria.                                    TEATRE Modelo W.

EL DOCTOR FAUSTO

Aquesta obra de Gohete també ha estat editada, pels   teatres de paper, en varies editores estrangeres, especialment alemanyes. Mostrem a continuació dos quadres d’aquesta emblemàtica obra.

camaleonte-modelo-gran-lujo-victoria-primer-acte-dr-fausto-bcn

EL Dr. FAUSTO. Quadre 1er. Laboratori de Fausto.

1-1-camaleonte-teatre-modelo-gran-lujo-victoria-1-el-dr-fausto-quadres-1er-laboratori-de-fausto-bcn

EL Dr. FAUSTO. Quadre 5é La serenata

ALMANAQUE INFANTIL

camaleonte-modelo-gran-lujo-victoria-primer-acte-almanaque-infantil-bcn

ALMANAQUE INFANTÍL Quadre 1é. Classe escuela niños.

camaleonte-teatro-modelo-w-obra-el-almanaque-infantil-cuadro2o

ALMANAQUE INFANTIL. Quadre 2º. En el palau de Kronos.

camaleonte-modelo-victoria

ALMANAQUE INFANTIL. QUADRE 3er. El naixement de Jesus.

EL REY DE LA CREACIÓN.

camaleonte-modelo-gran-lujo-victoria-primer-acte-el-rey-de-la-creacion-bcn

EL REY DE LA CREACIÓN. Quadre 1er. Elegant saló-despatx en una fina de recreo.

 

MARTÍN ENGELBRECHT. [Diorames teatrals]

ORIGENS DEL TEATRE DE PAPER

Els teatres barrocs publicats per Martín Engelbrecht,  entre 1730-1740 varen tenir gran èxit en el segle XVIII i poden ésser considerats com els predecessors dels teatres de paper. L’estil d’aquests teatres fou heretat, com en la vida real, per la influència de les tradicions del teatre barroc que marca, com ja hem dit, el naixement dels teatres de paper. Atès el valor d’aquets teatres, també coneguts  a Itàlia com “diorami teatrali” o “peepshow” pels de parla ànglosexona  no podem passar-los de llarg sense més, i cal aturar-nos-hi un moment per parlar-ne la seva producció és bastant extensa i segons la seva mida són més dificils de trobar, aquesta es classifica en: gran, mitjana i petita, la més coneguda és la gran que fa 190×200 mm. Aquesta mena de teatres, d’aquesta mida, tal i com ens recorda Alberto Milano, autor de l’article “I diorami teatrali di Martin Engelbrecht e l’incisione ad Augsburg nel XVIII secolo” en el catàleg “La camera dei sortilegi”, Milano 1987, consten de fins a vuit elements: un prosceni quatre o cinc elements intermitjos (decorats) i un o dos telons de fons intercamviables. El full del prosceni sempre és més gran. La coloració d’aquest diorames és sempre feta a mà amb pinzell dins d’una vasta gamma de colors brillants emprant la tècnica de l’aigua fort. Ara mostrem, a continuació, un bell exemplar d’aquests diorames.

adoracio-dels-reis-m-engelbrecht

Adoració dels Reis Mags . Martí Engelbrecht D-Ausburg 1730-1740. Tècnica calcogràfica (19x21cm)

 

Estampes calcogràfiques de l’Adoració dels Reis Mags. (Núm. 143 a 148).

adoracio-m-engelbrecht-1        adoracio-m       adoracio-dels-reis-145-m-engelbrecht

-143-                                            -144-                                             -145-

m-engelbrecht-4-tif       adoracio-m-engelbrecht-5         adoracio-6

-146-                                           -147-                                                -148-

 

 

HANS CHRISTIAN ANDERSEN I ELS TEATRES DE ALFRED JACOBSEN

DADES ENTORN DE H.C.ANDERSEN

visita-a-la-botiga-de-h-c-andersen-a-copenhaguen-2016

Visita a l’establiment dedicat a Hans Christian Andersen a Copenhaguen, agost 2016

“A una de les millors places de Copenhaguen hi ha el monument de H.C. Andersen, el príncep de la fantasia fill d’un trist sabater, el somniador, l’errívol, l’etern imaginatiu del conte, la novel·la i el teatre. Els viatgers de qualsevol contrada, en arribar a aquella plaça danesa, on H.C. Andersen, en efígie i tot, és voltat de les flors i els infants, no necessiten recórrer  el Baedeker per saber els mèrits de la figura estatuada, que no és un militar llampant ni un savi recòndit ni un polític eloqüent. No és sinó un poeta, i un poeta que ha parlat universalment al cor dels homes durant algunes generacions, un poeta present a les imaginacions de tots, i perdurables en elles perquè hi entrà a l’edat dels tabals i les nines, llavors que l’ànima és tota plàstica i tota afanyosa dels petits mites, plena de mil fretures de pintoresc esbrinament, o d’interpretació animista. Andersen és un gran clàssic de la infantesa”. Del llibre Contes d’Andersen. Editorial Catalana, S.A. Barcelona 1918, de la biblioteca del poeta Josep Mª López Picó.

andersen-serie-danesa-dedicada-al-genial-escritor

Sèrie de segells danesa dedicada al genial escriptor l’any 1935 on en el

primer valor evoca el conte de l’aneguet lleig i en el tercer el de la sirena.

Són molts els contes escrits per ell, Les coses que veié la Lluna; El rossinyol; L’aneguet lleig; El papalló; El cargol i el roser; El soldadet de plom; La princesa de bo de bo; El vestit nou de l’emperador La donzella de la mar; La noia venedora dels llumins…. precisament aquest darrer conte és portat al teatre de joguina (toy theatre) per el també danès Alfred Jacobsen a partir dels anys 1926-1927.

jacobsens-no1111-den-lille-pige-med-svovlstikkerne-programa-v-priors-copenhaguen-ca-1939

Opuscle danès de l’obra de Hans Christian Andersen La noia venedora de llumins [Martha].

Aquesta és l’entranyable història d’una pobra nena venedora de llumins que es trobava sola i amb molt de fred en una nit de fi d’any. Entre les tènues flames dels seus darrers llumins, té visions meravelloses i al final es troba amb Déu. al dia següent troben el seu delicat cos sense vida, però ningú podia sospitar la felicitat que havia trobat. L’Esperança i la Fe són els valors fonamentals en aquesta commovedora història.

jacobsens-noc385-gammel-gade-med-kirke-i-baggrunden-vinter-fons-priors-dk-1926-1927

Jacobsens Nº 365 GAMMEL GADE MED KIRKE I BAGGRUNDEN (Vinter) Fons. Priors DK-Copenhaguen 1926-1927

jacobsens-noc386-gammel-gade-bastidors-priors-dk-1926-1927

Jacobsens Nº366 GAMMEL GADE. Bastidors. Priors. DK-Copenhaguen  1926-1927

jacobsens-no1111-den-lille-med-svovlstikkerne-v-priors-copenhaguen-ca

Jacobsens Nº1111[DEN LILLE MED SVOVLSTIKKERNE] V. Priors DK-Copenhaguen. ca.1939

jacobsens-juan-carlos-i-la-seva-col%c2%b7leccio-de-teatres-arta-agost-2015-5

Jacobsens escenificació de l’obre d’Andersen “La noia venedora de llumins” Col. Juan Carlos Reyes.

s-l1600d          contes-dandersen

Segell de correus de Mònaco sobre el tema.          Llibre dels Contes d’Andersen de 1918

 

RAPI (Rauert & Pittius) D-Sarau

Magnífica i molt rara editora alemanya de retallables que va desaparèixer immediatament acabada la Segona Guerra mundial (1939-1945) WWII. Dins de la seva diversa temàtica de retallables de l’editora, potser, els més rars son els dedicats a les nines, per això ara pengem al blog aquest bell exemple de nines d’aquesta casa i de la meva col·lecció.

RAPI-Nº-205-206-[Nino-i-nina]-Rauert-&-Pittius-D-Sarau

RAPI Nº205-206 [Nino i nina amb els seus vestits i complements] Rauert & Pittius D-Sorau ca.1930.

RAPI.-Nº-[NINA]-Rauert-&-Pitius

RAPI [Nina amb els seus vestitis i complements] Rauert & Pittius D-Sorau ca.1930.

RAPI.-Nº-[NINA-2]-Rauert-&-Pitius

RAPI [2 Nines, la morena i la rossa amb els seus vestits i complements] Rauert & Pittius D-Sorau ca.1930.

RAPI.-Nº-[NINA-3]-Rauert-&-Pitius

RAPI [5 Nines amb els seus vestits i complements] Rauert & Pittius D- Sorau ca.1930.

rapi-no-4-nines-rauert-pitius-d-sorau

RAPI.-Nº-4-[NINES]-Rauert-&-Pitius-D-Sorau.

rapi-no-12-nines-rauert-pitius-d-sorau

RAPI. Nº 12 [NINES] Rauert & Pitius D-Sorau.

REBECCA DE HITCHCOCK

La novel·la Rebecca de Daphne du Maurier fou publicada el 1938 i portada dos anys després al cinema. Rebecca ha estat, molt possiblement, una de les novel·les més llegides en tots els idiomes. Melodramàtica i sentimental és la història d’una presència obsessiva, la de Rebecca, primera esposa de Max de Winter, senyor de la mansió de Manderly, a la impressionant costa de Cornualla. L’ombra de la morta Rebecca inunda tota l’atmosfera del lloc i arribarà a fer-se obsessiva per la tímida i jove nova esposa. Avui recrearem alguna escena d’aquesta gran pel·lícula guanyadora de dos oscars a través dels decorats de teatres i dels retallables, hi posem una mica d’imaginació però el resultat esperem que sigui bo.

$ Rebeca            $ Laurence_Olivier_Joan_Fontaine_Rebecca

  1. Una Caratula de la pelicula       2. Laurence Oliver i Joan Fontaine

$(KGrHqVHJBsFIEvvpF48BSF9T4NyhQ~~60_1        $3607f3a0ebee60014a16b3c3e6dd8fa3

3. Paper Dolls: Joan Fontaine               4. Vestits de la pel·lícula Rebecca

Quasi al final del film de Rebecca Manderly es crema, la señora Danvers, majordoma de la mansió provoca l’incendi i ella hi mor dintre. Ara mostrem una vista d’aquella escena, si mireu antentament a l’ala oest de Manderly hi podeu veure a la dolenta señora Danvers que per tal d’evitar la felicitat del Sr. Winter i la seva nova esposa a Manderly preferix cremar-la.

JFS.-Nº137-CHATEAU-BRULANT.-Fond-1903

5. Manderly en “flames” (Decorat de teatre Nº137 de J.F.Schreiber D-Esslingen 1903)

Quant troben el balandre amb el cadàver de Rebecca en el seu interior aquest no apareix mai en la pel·lícula però de segur que hauria de ser similar al que ara ensenyem.

Segelyacht

6. El balandre on presumptament mori ofegada Rebecca.